29 de febrer

Últimament, fa boira.
Des de fa 3 anys que per aquestes dates em fixo en el temps que fa a finals de febrer, i fa fred, boira i fins i tot neva.
Aquest any igual, des del 27 que hi ha molta humitat...
Aquest clima, fa que em recordi d’aquell dia funest en el que la varem ingressar a urgències. Jo anava davant de l’ambulància, ella al darrera i cridava i bordava de dolor. En aquell cos jo no hi reconec a la meva mare, només les despulles d’algu que va ser gran, molt gran, malgrat la seva petita alçada.
Dic que va ser gran, perquè fins que no ha faltat no m’he adonat de lo forta que era.
Tenia moltes altres virtuts, era riallera però tenia caràcter.
Era comprensiva, però sabia quan havia de dir prou; a mi tothom em pren molt més el pèl que a ella, pot ser per que quan hi era m’assessorava, i ara que no està em falta aquest reforç. Encara que crec que dia a dia vaig millorant en això, deu ser gràcies a S.
Be, cada any per aquestes èpoques, recordo que l’1 de març del 2005 va nevar, però aquest any ni tan sols és 1 sinó 29 i crec que segur que no neva. Millor, espero que avui, com a record d’algú a qui no deixaré d’adorar mai, el vent remogui el meus cabells i el sol escalfi les meves galtes.

Us trobo a faltar.

M