Els records ens fan reviure i ens ancoren al passat, les il·lusions futures ens enlairen cap al desconegut.
En un futur, les il·lusions futures acabaran convertint-se en records, que ens ancoraran en el que ara és present .
Jo no puc viure sense records; perquè són ells qui em fan veure el valor de les coses, són ells qui tot sovint , quan hi penso, em dibuixen un somriure.
Curiosament, només recordem les coses bones, dels que ens envolten o ens han envoltat, aquells moments que ens han fet riure, que ens han emocionat, que ens han fet plorar...
I si recordem coses desagradables, resulta meravellós veure que amb el temps la seva ridiculesa les ha convertit en anècdotes divertides, amb les que et pots acabar rient de tu mateix, per haver estat tan estúpid en un moment donat...
Per viure també necessito les il·lusions, perquè són elles les que em fan sentir viva, les que m’empenten i em droguen d’emoció i de vivències, són elles les que em neguitegen i fan posar la pell de gallina.
El joc entre les unes i les altres es la vida, perquè els records han estat il·lusions i les il·lusions en poc temps esdevindran records.
En 24 dies recordaré que fa 2 anys va nevar. Per a mi aquella neu va ser un regal, un regal que se li va fer a la meva mare; és per això que espero amb molta il·lusió que el proper dia 1 de març torni a nevar, per tal de reviure amb alegria la tristor d'aquell dia.
