L'habitació de l'armari

Avui m’he llevat a l’habitació del armari, ja porto tres setmanes llevant-me a l’habitació de l’armari. (Clar, que ho he triat jo...)

I sort que la tinc, sort de la meva companya de pis, que m’ha posat un llitet taronja en aquesta cambra, en el lloc on abans tenia una sisi que ha hagut de passar al menjador, per a que jo em pugui estar a l’habitació de l’armari.

Es una cambra molt petita, que te una finestra perfectament recoberta per una cortina de fustes molt mona. Això sí, la V i el G m’han dit que no em canvií amb la llum encesa, perquè des de fora qualsevol veí, que vagi a treure les escombraries, veurà com em despullo.

De fet, l’altre dia em van fer una demostració, jo i la V vam sortir al replà de l'escala, mentre el G feia tontunes en aquesta cambra, la veritat és que es podia veure perfectament la petita piga que té ell al costat d’un ull.

Però cada nit quan hi arribo, després de dansa, m’oblido de canviar-me amb la llum apagada.

Arribo, em trec les botes, em poso el pijama, i aleshores bé el pitjor, obro l’armari, (que curiós que estigui ara a l’habitació de l’armari, perquè de petita quan tenia un problema, una rabieta, o m’enfadava amb algú de casa, sempre m’encongia i m’amagava dintre de l’armari que hi havia a la meva habitació) i trec els mitjons dels gossets. Els agafo amb les dos mans, els miro, penso, recordo, m’enyoro molt i me’ls poso.

La melangia m’envaeix, la veritat no sé on sóc, només sé que ja no puc amagar-me per més temps a l’armari, necessito un lloc meu, necessito una llar on estar-m’hi.

Als matins, torno a guardar el mitjons de gossets al costat d’una capsa, on hi guardo els mitjons i les calcetes, els miro i em pregunto:
¿Estaré fent bé, no estarien millor al costat de la bossa de les cremetes, tirats entre el sofà i els coixins de la R?