MELANGIA

Avui m’he aixecat amb una espantosa melangia.....
Com és hivern i fa molt de fred cada matí, em costa més llevar-me, i cada matí es fa mes difícil sortir del llit, donat que a la casa on visc fa molt però molt de fred.
Normalment, cap allí a les 8:00h de matí, quan ja fa ben bé 45 minuts que el meu despertador està sonat intento llevar-me, però el fred m’immobilitza per complet, es aleshores quan començo a recordar....
Recordo, que fa tan sols cinc any, just abans de marxar a Sitges, jo em llevava cada matí a casa dels meus pares. La veu dolça del meu pare venia a avisar-me allí on o fos (jo tenia molts problemes per dormir aleshores i mai sabia on estaria dormint, al sofà, al meu llit o a l’habitació del meu germà).
Ell deia :

- M. Ja son les 8:00h ja pots venir al nostre llit.

Jo, m’aixecava gairebé sense obrir els ulls i m’anava directe a l’habitació dels meus pares i m’estirava entre ells dos. Uns cinc minuts desprès el meu pare s’aixecava i deia:

- M’afaito i t’aviso,

i així ho feia. Venia, em tocava l’espatlla i xiuxiuejava:

- Vinga M. que ja tens el bany calent....

Es per això, que ara que fa un any que no hi es, cada matí m’intento aixecar, i em costa per què penso:

-Avui el bany no me l’ha escalfat ningú!

M.