Abans d’ahir, vaig haver d’anar al supermercat, perquè com deia E: el ratolí de la nevera estava apuntant-se al cap amb una pistola.
La historia és que, momentàniament han tret el Mercadona que hi havia al costat de casa, crec que el tornen a obrir a finals d’agost. Menys mal, perquè això d’haver d’anar a comprar al Caprabo de Rocafort o al Sorlisdiscau de Gran Via em mata. Qualsevol dels dos esta massa lluny de casa per a que jo carregui molta cosa.
Crec que al final m’hauré de comprar un carro perquè amb les bosses em moro.... Bé doncs dimarts passat vaig anar al Sorlisdiscau, ara feia dies que no feia la compra, bé per variar els meus braços només van donar per begudes esmorzars i algun sopar.
Vaig començar amb les Coca-colites, aquestes, el formatge Havarti i el pernil dolç, són imprescindibles per a sopar, les poques nits que sopo a casa. (procuro quedar amb algú cada nit, perquè no m’agrada gens estar sola al pis... em panseixo) Pa Bimbo, per els biquincitos o les torradetes del matí, no em calia, encara en tenia de l’última vegada que vaig anar al supermercat.
Després d’això vaig anar a per els esmorzars, qui em coneix, sap que no puc passar sense aquest àpat. E sempre deia que m’agafava mal de cap si no em prenia el cafè només llevar-me. Així que em vaig acostar a la prestatgeria d’enfront de la nevera dels iogurts, i vaig agafar el meu cafetonet, o millor dit els seu succedani (Marcilla soluble) que em desperta cada matí, després la llet, vaig emportar-me 4 tetrabricks perquè amb tot el que duia no podia carregar res més, i malgrat que tenia pa Bimbo per a les torrades amb mantega que prenc al matí, vaig pensar que podia comprar doowaps o galetes, així que vaig caminar fins a la secció de magdalenes i galetes...
I aleshores em va passar, vaig mirar la prestatgeria dels dolços i allí estaven les galetes Diver, mirant-me, rient com tantes altres vegades ho havien fet, dient-me : Compra, compra que a k li encanten...El somriure de les galetes es va clavar al meu pit, el nus a la gola em va fer mal de tant que m’oprimia. Finalment, vaig agafar unes magdalenes amb xispetes de xocolata i vaig marxar ràpidament a la cua de la caixa, vaig pagar, per cert que el Sorlisdiscau em va semblar car, i vaig carregar tres bosses i 4 litres de llet fins a casa.
(no se que hay en ti que se cierra y se abre; pero algo en mi comprende que la voz de tus ojos es mas profunda que todas las rosas) nadie, ni siquiera la lluvia, tiene unas manos tan pequeñas