Pluja

Aquesta nit plovia.
Crec que plovia tan fora com a dintre.
O pot ser no, pot ser plovia més a dintre que a fora.
També tronava, tronava molt i molt fort, tronava tan fort que dintre es trencaven els pits i esclataven les goles.
Segur que, la indefensió dels nobles de cor, dels incompresos o dels menysvalorats per la seva comprensió; dels indefensos o de les víctimes de la prepotència dels altres.
La indefensió dels que no pertanyen en lloc o dels que creien pertànyer però un bon dia les llàgrimes els van fer veure que tot allò havia estat un miratge.
La indefensió dels utilitzats o dels que es deixen utilitzar.
Segur que la indefensió de tots ells fa que, Tláloc acompanyat dels petits taloquets de colors, és dirigeixin cap als cims de les muntanyes més altes, on amb el seu bastó trencaran els seus gibrells de fang, alliberant l’aigua que romania en aquests i provocant un gran terrabastall en el moment d’esclatar contra el terra.