Hi ha gent (Andreu Rifé)

Hi ha gent que quan perd mai es desanima,
hi ha gent que s’acontenta amb el que té,
hi ha gent que brinda amb qualsevol excusa,
i el qui sap esperar el bon moment.
Hi ha gent que fa regals sense adonar-se’n,
i els qui no saben explicar-se bé.
Hi ha gent que quan es queixa és divertida,
i hi ha qui sempre vol el que no té.
Hi ha gent que li fa ràbia les pureses,
hi ha gent que s’encomana d’un riure que no és seu,
hi ha gent que té un somriure ple de secrets,
i hi ha el qui vol fer gràcia constantment.
Hi ha gent que sap poesies de memòria,
i aquell que ho sap tot sobre els ocells,
hi ha gent que té el do d’imitar als altres,
i els qui prenen el son tan fàcilment.
Hi ha gent que canta i té la veu bonica,
i el qui té el do de dibuixar molt bé,
hi ha gent que sap fer mil coses alhora,
hi ha gent que amb foto sempre queda bé.
Hi ha gent que s’assembla físicament a altra gent,
hi ha gent no recorda ni les cares ni els noms,
hi ha gent que sempre deixa seure als altres abans d’ells,
i hi ha qui que sap convence’t sense més.
Digues tu on t’hi trobes més bé,
defineix la part que és intransferible,
expressions que dibuixen qui ets,
les misèries que també enriqueixen.
Descobreix els misteris que et fan genuí,
silenciosos però són qui decideixen la mirada,
el gest, la postura, la veu i el segell.
Hi ha qui sempre es vesteix de color negre,
hi ha qui es posi el que es posi sempre li queda bé.
Hi ha gent que no riu mai a les comèdies,
i aquell que aixeca el riure fàcilment.
Hi ha gent que té un dels ulls més gran que l’altre,
hi ha gent que s’enamora de la textura d’una pell,
hi ha gent que té memòria per les dates,
i hi ha qui col•lecciona objectes vells.
Hi ha gent, per relaxar-se, mira el televisor,
hi ha qui quan rega plantes les parla de veritat.,
hi ha gent que té un silenci que enamora,
i d’altres m’enamoren simplement.
Digues tu on t’hi trobes més bé,
defineix la part que és intransferible,
expressions que dibuixen qui ets,
les misèries que també enriqueixen.
Descobreix els misteris que et fan genuí,
silenciosos però són qui decideixen la mirada,
el gest, la postura, la veu i el segell.
Hi ha gent que no suporta les abelles,
i hi ha el qui mai aixeca el to de veu.
Hi ha gent que quan plou molt es tranquil•litza,
i hi ha el que li costa escoltar els demés.
ANDREU RIFE