Pluja

Aquesta nit plovia.
Crec que plovia tan fora com a dintre.
O pot ser no, pot ser plovia més a dintre que a fora.
També tronava, tronava molt i molt fort, tronava tan fort que dintre es trencaven els pits i esclataven les goles.
Segur que, la indefensió dels nobles de cor, dels incompresos o dels menysvalorats per la seva comprensió; dels indefensos o de les víctimes de la prepotència dels altres.
La indefensió dels que no pertanyen en lloc o dels que creien pertànyer però un bon dia les llàgrimes els van fer veure que tot allò havia estat un miratge.
La indefensió dels utilitzats o dels que es deixen utilitzar.
Segur que la indefensió de tots ells fa que, Tláloc acompanyat dels petits taloquets de colors, és dirigeixin cap als cims de les muntanyes més altes, on amb el seu bastó trencaran els seus gibrells de fang, alliberant l’aigua que romania en aquests i provocant un gran terrabastall en el moment d’esclatar contra el terra.

BONA NIT

Bona nit

Reposa aquest dia tan llarg,
de tantes sorpreses, detalls, de jocs a provar,
de moltes vivències davant,
cançons diferents que no has sentit abans.

I relaxa els teus ulls tan inquiets,
ja és hora de cantar el non non
i entrar en el descans, per dormir tranquil,
per somniar, per entrar dolçament en el teu son tan blanc.

Tanca els teus ulls petitet, obra el teu son a la nit,
deixa que els macs i les bruixes facin jocs de l'encís,
observa els dracs que jugant sempre estan tan divertits,
escolta el cant de sirenes que canten per tu.

Deixa que prínceps de nit facin castells de paper,
deixa que nans impacients mostrin els boscos perduts,
segueix la cuca de llum per ensenyar-te el seu niu,
escolta aquest cant d'ocell que embriaga la nit.
Bona nit.

Descansa petit que demà
serà una caixa per encetar, per descobrir,
i treure els tresors dels sentits,
imatges, colors, olors diferents.

La lluna també et canta el non non,
acompanyada per els estels que adornen el cel,
i et gronxen perquè tinguis bon son,
i són el bressol del repòs més tranquil.

Tanca els teus ulls petitet, obra el teu son a la nit,
deixa que els macs i les bruixes facin jocs de l'encís,
observa els dracs que jugant sempre estan tan divertits,
escolta el cant de sirenes que canten per tu.

Deixa que prínceps de nit facin castells de paper,
deixa que nans impacients mostrin els boscos perduts,
segueix la cuca de llum per ensenyar-te el seu niu,
escolta aquest cant d'ocell que embriaga la nit.
Bona nit.

Andreu Rifé

miami2

 

miami

 

Hi ha gent (Andreu Rifé)

Hi ha gent que quan perd mai es desanima,
hi ha gent que s’acontenta amb el que té,
hi ha gent que brinda amb qualsevol excusa,
i el qui sap esperar el bon moment.
Hi ha gent que fa regals sense adonar-se’n,
i els qui no saben explicar-se bé.
Hi ha gent que quan es queixa és divertida,
i hi ha qui sempre vol el que no té.
Hi ha gent que li fa ràbia les pureses,
hi ha gent que s’encomana d’un riure que no és seu,
hi ha gent que té un somriure ple de secrets,
i hi ha el qui vol fer gràcia constantment.
Hi ha gent que sap poesies de memòria,
i aquell que ho sap tot sobre els ocells,
hi ha gent que té el do d’imitar als altres,
i els qui prenen el son tan fàcilment.
Hi ha gent que canta i té la veu bonica,
i el qui té el do de dibuixar molt bé,
hi ha gent que sap fer mil coses alhora,
hi ha gent que amb foto sempre queda bé.
Hi ha gent que s’assembla físicament a altra gent,
hi ha gent no recorda ni les cares ni els noms,
hi ha gent que sempre deixa seure als altres abans d’ells,
i hi ha qui que sap convence’t sense més.
Digues tu on t’hi trobes més bé,
defineix la part que és intransferible,
expressions que dibuixen qui ets,
les misèries que també enriqueixen.
Descobreix els misteris que et fan genuí,
silenciosos però són qui decideixen la mirada,
el gest, la postura, la veu i el segell.
Hi ha qui sempre es vesteix de color negre,
hi ha qui es posi el que es posi sempre li queda bé.
Hi ha gent que no riu mai a les comèdies,
i aquell que aixeca el riure fàcilment.
Hi ha gent que té un dels ulls més gran que l’altre,
hi ha gent que s’enamora de la textura d’una pell,
hi ha gent que té memòria per les dates,
i hi ha qui col•lecciona objectes vells.
Hi ha gent, per relaxar-se, mira el televisor,
hi ha qui quan rega plantes les parla de veritat.,
hi ha gent que té un silenci que enamora,
i d’altres m’enamoren simplement.
Digues tu on t’hi trobes més bé,
defineix la part que és intransferible,
expressions que dibuixen qui ets,
les misèries que també enriqueixen.
Descobreix els misteris que et fan genuí,
silenciosos però són qui decideixen la mirada,
el gest, la postura, la veu i el segell.
Hi ha gent que no suporta les abelles,
i hi ha el qui mai aixeca el to de veu.
Hi ha gent que quan plou molt es tranquil•litza,
i hi ha el que li costa escoltar els demés.
ANDREU RIFE

29 de febrer

Últimament, fa boira.
Des de fa 3 anys que per aquestes dates em fixo en el temps que fa a finals de febrer, i fa fred, boira i fins i tot neva.
Aquest any igual, des del 27 que hi ha molta humitat...
Aquest clima, fa que em recordi d’aquell dia funest en el que la varem ingressar a urgències. Jo anava davant de l’ambulància, ella al darrera i cridava i bordava de dolor. En aquell cos jo no hi reconec a la meva mare, només les despulles d’algu que va ser gran, molt gran, malgrat la seva petita alçada.
Dic que va ser gran, perquè fins que no ha faltat no m’he adonat de lo forta que era.
Tenia moltes altres virtuts, era riallera però tenia caràcter.
Era comprensiva, però sabia quan havia de dir prou; a mi tothom em pren molt més el pèl que a ella, pot ser per que quan hi era m’assessorava, i ara que no està em falta aquest reforç. Encara que crec que dia a dia vaig millorant en això, deu ser gràcies a S.
Be, cada any per aquestes èpoques, recordo que l’1 de març del 2005 va nevar, però aquest any ni tan sols és 1 sinó 29 i crec que segur que no neva. Millor, espero que avui, com a record d’algú a qui no deixaré d’adorar mai, el vent remogui el meus cabells i el sol escalfi les meves galtes.

Us trobo a faltar.

M